Els orígens de Taizé : un projecte de Pau


Has sentit parlar de Taizé? Això esperem ... ja que aquesta comunitat religiosa amb seu a Cluny (França) porta ja un tram de camí recorregut: neix durant la Segona Guerra Mundial per ser testimoni d'acollida i reconciliació entre les persones, entre els pobles. Aquella guerra, com qualsevol altra, estava generant molt horror: deportats, orfes, perseguits ... Davant d'això, un jove suís de 25 anys, Roger Schutz, va decidir que no podia quedar-se de braços creuats i en 1.940 s'instal·la a Taizé, petit poble de la campanya francesa, amb la intenció d'obrir una casa d'acollida on atendre les víctimes de la guerra (nens jueus orfes en la seva majoria). Probablement, no era conscient en aquell moment del que aquell gest inicial anava a suposar amb el temps: la Comunitat Ecumènica de Taizé ... ja que no van trigar a sumar-se-altres joves germans (no molts al principi) amb la finalitat de compartir amb ell la seva vocació. La guerra va acabar i aquells convulsos anys van donar lloc a la pau que emana dels tractats polítics però no a la seva immediata correlativa a la societat. El conflicte havia acabat però no així la fractura social ocasionada pel mateix: l'odi, la rancúnia i el neguit seguien apoderats dels cors. Havia arribat el moment de la reconciliació entre els pobles d'Europa ahir enfrontats. Així, aquella petita comunitat va romandre a Taizé, ja que a la seva inicial missió d'acollida havia de sumar ara la de ser testimoni de pau i de reconciliació. La pràctica de l'oració i el silenci serien la dinamo que faria funcionar tota la resta.
En aquella ermita romànica de Taizé, es van succeir durant la guerra i els primers anys de la postguerra les primeres oracions de la incipient Comunitat a la que, a poc a poc i sense pretendre-ho, no trigarien a sumar-se els habitants de la comarca i els primers visitants. Durant la dècada dels 60, Taizé va començar a convertir-se en referent per a una vital joventut europea que trobava a l'ombra d'aquella Comunitat un lloc per la pau, la reconciliació i el intercanvi de l'experiència espiritual i humana. Aleshores la Comunitat ja s'havia instal·lat al recinte monàstic aixecat en "El Pujol". Avui, entrat ja al S. XXI, Taizé segueix sent un referent espiritual per a la joventut: cada any milers de joves - i no tan joves - s'acosten al monestir per viure una experiència del Regne de Déu. Al seu torn, cada final d'any la Comunitat s'organitza en una ciutat europea la "Trobada europeu per a la Joventut" on els joves es concentren per compartir els seus anhels i esperances, la seva fe.
Però no tot acaba ni en la vivència de "El Pujolet" ni a la trobada anual de cap d'any: del que es tracta realment és de tornar després a les ciutats d'origen per fer reviure en les mateixes aquest esperit de Taizé. I això és precisament el que intentem fer aquesta nit en aquesta capella: oferir a tots i a cadascun dels que us trobeu aquesta nit a Barcelona un lloc de pau, de reconciliació i d'esperança en un clima de pregària. Els cants estan composats per la pròpia comunitat: la música és molt important a Taizé! sabedors, com són, que sempre arriba allà on les paraules no poden fer-ho.
Sigues benvingut/da !!!